HISTÒRIA DEL TELÈFON MÒBIL

Al 1973, gairebé 100 anys després del invent del telèfon, quan la marca Motorola va presentar un primer telèfon mòbil. L'havia dissenyat Martín Cooper i aquestho va comunicar des del carrer a l'oficina dels Bell Labs, que donaven suport a la companyia At & T, és a dir, els seus competidors en la carrera per aconseguir un aparell inalàmbric que transmetés la veu humana. Aquesta primera trucada la va rebre Joel Engel, qui era cap d'aquest laboratori. Va perfeccionar la tecnologia i amb això va correspondre als Bell Labs la presentació dels telèfons mòbils tal com es coneixen avui.
La cursa per millorar aquesta tecnologia i comercialitzar ha estat vertiginosa: el servei es va oferir a la població en 1979, però el 1981, es va distribuir en els països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) i als Estats Units fins al 1983.

Les millores s'han manifestat respecte a les capacitats i possibilitats comunicatives, especialment transmissió digital. Per altra banda en la disminució de la mida de l'aparell, ja que cada vegada es fan més petits. Generalment la idea era produir un telèfon que es pogues portar als llocs, és a dir, movibles. Es pretenia que cada persona tingués un número de telèfon que pogués utilitzar des del lloc on es trobés, per això els primers aparells pesaven dos quilos i mig.

La tecnologia va resultar molt atractiva i va començar una competència per perfeccionar-lo. Així els telèfons mòbils, també anomenats mòbils, aviat van pesar 800 grams i han seguit "aprimant" fins els escassos 80 grams que pesen actualment.