EIX CRONOLÒGIC

Ara mostrarem l'eix cronològic desde que va aparèixer el telègraf fins als telèfons mòbils d’avui dia.

TELÈGRAF

El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància. El de més ampli us al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric, encara que també s’han utilitzat telègrafs òptics de diferents formes i modalitats funcionals.











http://www.youtube.com/watch?v=Lki3jxNLVCI

TELETIP

Aparell de telegrafia ràpida, amb impressió simultània, a l'aparell receptor, del missatge transmès. El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l'operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric; aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica. El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l'alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme. Els primers usuaris del teletip a gran escala han estat les empreses telegràfiques de servei públic i, principalment, les editores de periòdics.

FAX

El Fax és una tecnologia de Telecomunicacions que es fa servir per a enviar còpies de documents, utilitzant dispositius que treballen sobre la xarxa telefònica normal. L'avantatge del Fax respecte altres mètodes com el correu tradicional és que al fax la transmissió és pràcticament instantània. Tot i així, els documents rebuts tenen baixa qualitat i això ha fet que el correu electrònic sigui ara la forma més comuna d'enviar documents de forma electrònica.
L'aparell de fax usa la línia telefònica per enviar o rebre informació. La línia no és especial, s'utilitza la mateixa que per comunicar amb veu. Tant l'emissor com el receptor han de disposar d'un aparell de fax, que fa les funcions de transmissió i recepció. Com que es fa servir la línia telefònica, cada fax queda identificat també amb un número telefònic. La imatge es capta com si fós un escàner o una fotocòpia. En el receptor el senyal és descodificat i preparat per a ser imprès. El sistema d'impressió més utilitzat actualment és per tòner, com a les impresores làser i les fotocopiadores.

TELEFONIA MÒBIL

Mentre que la telefonia fixa estableix la connexió a les llars mitjannçant un cable, la telefonia mòbil l'estableix a través de l'aire. Aquest servei fa possible que un usuari pugui trucar rebre trucades des de pràcticament qualsevol punt mitjançant un telèfon mòbil. La telefonia mòbil actual és digital.

TELEFONIA DIGITAL

La telefonia digital és una nova forma de fer i rebre trucades utilitzant una red digital de fibra óptica en comptes de red de telefonia tradiconal.

TELÈFON FIXA

La telefonia fixa o convencional, que és aquella que fa referència a les línies i equips que s'encarreguen de la comunicació entre terminals telefòniques no portables, i generalment enllaçades entre elles o amb la central per mitjà de conductors metàl·lics.

NAIXEMENT DEL TELÈFON

El telèfon és un objecte que li va agradar molt als nostres avis, millor dit lis va sorprendre als nostres avis i que avui dia sembla tan normal. Això és el resultat de molts esforços i invencions per aconseguir que la veu humana es transmeti a través de grans distàncies. La seva història va començar en el taller de Charles Williams, a la ciutat de Boston, on s'investigava sobre l'electricitat.
El nou descobriment el va admirar tothom del món sencer. Va iniciar la carrera per construir peces i millorar les maquinàries i aparells electrodomèstics, obrint nous camins a la creativitat. En aquest taller treballava Tomas A. Watson, qui sentia entusiasme i simpatia per tot allò nou i es dedicava de temps complet a la invenció i perfeccionament d'artefactes que funcionessin amb electricitat.
Allà va tenir lloc la feliç trobada entre aquest inventor i Alejandro Graham Bell, qui tenia la càtedra de Fisiologia vocal en la Universitat de Boston. Alejandro Graham Bell s'havia especialitzat en l'ensenyament de la paraula visible (sistema inventat pel seu pare per tal que una persona sorda pogués aprendre a parlar). El professor estava interessat en millorar el seu "telègraf harmònic", aparell de la seva invenció. Amb aques telègraf harmònic s'esperava transmetre en clau Morse 6 o 8 missatges simultanis. Així va arribar al taller amb la finalitat de cercar camí tecnològic per al seu invent i els dos creatius van començar a treballar junts.
Més endavant Graham Bell li va dir a Watson aquestes paraules: "Si pogués fer que un corrent elèctric variés en intensitat precisament com l'aire varia en densitat durant la producció del so, podria transmetre la paraula telegràfica". Clau de l'invent que després es va anomenar telèfon.

Després de diversos intents, el somni de Graham Bell va poder fer realitat en 1876, amb una conversa entre els dos personatges transmesa d'una habitació a una altra per mitjà d'un aparell. Per primera vegada es van escoltar les paraules: "Senyor Watson, vingui, li necessito". Aquesta transmissió es considera com el naixement del telèfon. El nou invent va ser presentat com una realitat a l'Exposició del Centenari de Filadèlfia el 1876, i a partir d'aquest moment els avanços en telefonia han estat extensos i impactants fins el que avui anomenem telèfons mòbils.

http://www.youtube.com/watch?v=oaXzNsBjmLA

HISTÒRIA DEL TELÈFON MÒBIL

Al 1973, gairebé 100 anys després del invent del telèfon, quan la marca Motorola va presentar un primer telèfon mòbil. L'havia dissenyat Martín Cooper i aquestho va comunicar des del carrer a l'oficina dels Bell Labs, que donaven suport a la companyia At & T, és a dir, els seus competidors en la carrera per aconseguir un aparell inalàmbric que transmetés la veu humana. Aquesta primera trucada la va rebre Joel Engel, qui era cap d'aquest laboratori. Va perfeccionar la tecnologia i amb això va correspondre als Bell Labs la presentació dels telèfons mòbils tal com es coneixen avui.
La cursa per millorar aquesta tecnologia i comercialitzar ha estat vertiginosa: el servei es va oferir a la població en 1979, però el 1981, es va distribuir en els països nòrdics (Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia) i als Estats Units fins al 1983.

Les millores s'han manifestat respecte a les capacitats i possibilitats comunicatives, especialment transmissió digital. Per altra banda en la disminució de la mida de l'aparell, ja que cada vegada es fan més petits. Generalment la idea era produir un telèfon que es pogues portar als llocs, és a dir, movibles. Es pretenia que cada persona tingués un número de telèfon que pogués utilitzar des del lloc on es trobés, per això els primers aparells pesaven dos quilos i mig.

La tecnologia va resultar molt atractiva i va començar una competència per perfeccionar-lo. Així els telèfons mòbils, també anomenats mòbils, aviat van pesar 800 grams i han seguit "aprimant" fins els escassos 80 grams que pesen actualment.

EVOLUCIÓ DEL TELÈFON A CATALUNYA

Els orígens de la telefonia a Catalunya, comencen a finals del segle XIX. Al començar el segle XX, l'estat va deixar el càrrec de la telefonia mòbil a la iniciativa privada per tal de contstruir les línies de telèfon. Per això les empreses concessionàries només van construir les línies que creien rendibles.
A Catalunya hi ha dues companyies: la Companyia Telefònica del Vallès i la Companyia Peninsular de Telèfons.
Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que amb una gran visió de futur, va veure que es tractava d'una idea fonamental per al país per tal que la majoria de la població catalana es pogués comunicar.
La dictadura de Primo de Rivera , interromp la tasca iniciada i es crea un retard, on la xarxa interurbana catalana no es completarà fins a molt anys després, passada la Guerra Civil Espanyola.

CREUS QUE L'APARICIÓ DEL TELÈFON HA AFAVORIT O HA DISTORSIONAT EL BENESTAR DE LA SOCIETAT QUE EN FEM ÚS?

Jo crec que ha afavorit el benestar de la societat. Abans no es podien comunicar i tenien d’anar a visitar al familiar, l’amic o qualsevol altre persona per tal de dir-li el que necessitava. Avui dia també anem a visitar a la nostre familia o als amics per tal de veure’ls en persona i estar una estona amb ells, però majoritàriament si tenim una urgència o una cosa molt important que hem de comunicar a altre persona, nosaltes utilitzem el telèfon.
L’invent del telèfon ha sigut molt important a la nostra vida, perque ens ha ajudat a comunicar-nos a llargues distàncies amb les persones que vulguem.
Per exemple: els nens de la nostre edat, els pares sempre ens hi diuen que portem el telèfon al damunt per tal de que estiguem comunicats. Això és un exemple positiu i no anomeno cap més ja que n’hi ha molts. D’aspectes negatius hi ha alguns casos, les persones que es gasten molts diners, les que estan tot el dia amb el telèfon enganxats...Però això no significa que hagi distorsionat el benestar de la societat.
En conclusió jo crec que el telèfon ha afavorit molt perquè ens ha facilitat la comunicació amb les persones.

AIDA